Història de segon de Batxillerat

Professor

Daniel Torné

Descripció de la matèria i Objectius

Tenint en compte el centre i al grup al qual va dirigida aquesta guia de 2n de Batxillerat, s’han establert els següents objectius de curs per desenvolupar capacitats en els alumnes:

  • Identificar, analitzar i explicar, situant-los adequadament en el temps i en l’espai, els esdeveniments i processos històrics més significatius tant en l’àmbit d’Espanya en general com de Catalunya en particular al llarg del segle XIX i, sobretot, del segle XX, valorant la seva significació en el procés històric i les seves repercussions en el present.
  • Interpretar de manera àmplia els principals processos econòmics, polítics i socio-ideològics així com alguns dels principals problemes històrics que configuren la història de Catalunya en particular i la d’Espanya en general, tenint en compte els referents comuns i les particularitats, dins una visió respectuosa del caràcter plurinacional de l’estat.
  • Referenciar, en el context de la història europea i del món, els principals processos històrics esdevinguts a Catalunya i a Espanya durant el segle XX, tot relacionant-los, quan calgui, amb les arrels més pròximes del segle XIX.
  • Seleccionar, analitzar i interpretar informació històrica de fonts directes i indirectes, valorar les diverses interpretacions historiogràfiques i realitzar algunes activitats d'indagació i síntesi per tal de treure conclusions raonades sobre alguns aspectes de l'evolució històrica de Catalunya i Espanya, aplicant la terminologia apropiada.
  • Conèixer les normes bàsiques que regulen les institucions democràtiques i participar activament, democràticament i críticament, en la cultura, la societat civil i les institucions democràtiques de Catalunya i d'Espanya
  • Valorar la història com a disciplina i l’anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració, i emprar el coneixement històric per argumentar les pròpies idees i revisar-les de forma crítica, tenint en compte noves informacions i superant estereotips i prejudicis.
  • Realitzar activitats d’indagació i síntesi en què s’analitzin, contrastin i integrin informacions diverses, valorar el paper de les fonts i els diferents punts de vista dels historiadors, i comunicar el coneixement històric adquirit a través de diversos suports i amb el rigor intel·lectual requerit.
  • Mantenir una actitud solidària davant dels conflictes de la societat actual, tot rebutjant les desigualtats i la intolerància i valorant la pau, els drets humans i la democràcia com a drets fonamentals de tots els éssers humans.

Continguts

La matèria comuna Història s’imparteix a 2n de batxillerat. La programació oficial d’aquesta matèria comuna inclou totes les etapes històriques des de l’Antiguitat fins a la societat actual, tractades de manera contínua i global, però donant el màxim protagonisme a l’estudi de la contemporaneïtat recent. Tanmateix, el temari de les PAU només inclou el període 1875-1986. És per això que la introducció es dedicarà exclusivament a identificar les diverses fonts històriques (que forma part de la primera de les preguntes dels exercicis PAU) i a descriure de manera molt sintètica els trets més característics del període 1808-1874, és a dir, el trànsit de l’estat absolutista a l’estat liberal en els seus vessants polític, social i econòmic. La part nuclear de la matèria comuna Història se centrarà en l’etapa contemporània, posant un especial èmfasi a la història del segle XX i ,en concret, en el marc nacional de Catalunya dins l’Espanya contemporània. 

Seqüenciació dels continguts:

 

Unitat introductòria:

   1.Les fonts històriques

   2.El pas de l’Antic Règim a l’Estat liberal (1808-1874)

 

Unitat 1: Restauració borbònica (1875-1898)

   1. La Restauració borbònica

   2. El funcionament del sistema polític

   3. El conflicte colonial i la desfeta de 1898

 

Unitat 2: Orígens u consolidació del catalanisme

   1. La Renaixença cultural i literària

   2. Els inicis del catalanisme polític

   3. La consolidació del catalanisme

   4. Altres nacionalismes de l'Estat espanyol

 

Unitat 3: Les transformacions econòmiques i socials al segle XIX

   1. La població i la societat al segle XIX

   2. Espanya al segle XIX: la pervivència d’una economia agrària

   3. La indústria tèxtil catalana. Vapors i colònies

   4. Els transports: el ferrocarril

   5. La siderometal·lúrgia i la mineria

   6. Les noves classes socials

   7. El moviment obrer

 

Unitat 4: Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX

   1. La població creix i es mou

   2. Les ciutats

   3. El món rural

   4. Creixement i diversificació industrial

   5. Els serveis. La banca 6. Una societat de masses. Burgesia i proletariat

 

Unitat 5: La crisi de la Restauració (1899-1931)

   1. El fracàs del regeneracionisme

   2. Un règim polític en dificultats

   3. Les forces polítiques d’oposició

   4. La Mancomunitat

   5. La crisi de 1917

   6. La crisi social

   7. El moviment obrer

   8. La guerra del Marroc. El cop d’estat de Primo Rivera

   9. La Dictadura

 

Unitat 6: La Segona República (1931-1936)

   1. La proclamació de la República

   2. La Constitució de 1931

   3. El restabliment de la Generalitat

   5. El bienni reformista (1931-1933)

   6. L’Estatut de 1932

   7. Evolució econòmica i moviment obrer

   8. El bienni radicalcedista. La revolució d’octubre

   9. L’evolució política a Catalunya

   10. Crisi econòmica i agitació social a Catalunya

   11. Les eleccions de 1936 i el govern del Front Popular

   12. L’Estatut: de la suspensió al restabliment

 

Unitat 7: La Guerra Civil (1936-1939)

   1. L’esclat del conflicte

   2. Els bàndols enfrontats i les implicacions internacionals

   3. La Catalunya revolucionària

   4. L’evolució de la zona republicana i els Fets de Maig

   5. La zona franquista

   6. L’evolució militar del conflicte

   7. L’ocupació de Catalunya i la fi de la guerra

 

Unitat 8: El franquisme (1939-1975)

   1. El franquisme: un règim totalitari d'inspiració feixista

   2. La política exterior 

   3. L’evolució política del franquisme (1959-1969)

   4. La nova oposició

   5. El desenvolupament econòmic

   6. El canvi social

   7. Els darrers anys del franquisme

   8. La fi del franquisme

   9. Catalunya: la immigració i la lluita antifranquista

 

Unitat 9: La Transició i la Democràcia (1975-1986)

   1. El desmantallament del franquisme

   2. La Constitució de 1978

   3. Els governs d’UCD

   4. Catalunya i la Transició

   5. La marxa cap a l’autonomia

   6. L’Estatut d’autonomia de 1979

   7. El marc demogràfic i econòmic

   8. L’hegemonia socialista

   9. L’alternança política

   10. Espanya al món

   11. L’evolució económica

   12. Els partits i les eleccions a Catalunya

   13. L’obra de la Generalitat i dels ajuntaments

 

Metodologia

Les classes d’aquesta assignatura es basaran en les pautes de treball següents:

  • Exposició oral per part del professor de les parts més conceptuals de cada unitat, amb seguiment i presa d'apunts per part de l'alumnat.
  • Pràctiques en el grup-classe d'obtenció d'informació històrica a partir de comentaris de text, mapes, fotografies, gràfiques i altres, seguint els models de les PAU.
  • Realització, per part dels alumnes, de diverses activitats que els permetin adquirir els coneixements i competències d’aquesta matèria.
  • Correcció a l’aula de diferents activitats realitzades.
  • Puntualment els alumnes tindran feina per realitzar a casa.

Materials

Per a un bon rendiment en aquesta matèria, l’alumne haurà de disposar del material següent:

  • Llibre de text Història, Editorial Vicens Vives.
  • Quadern quadriculat o fulls blancs.
  • Bolígrafs blau i negre, llapis, goma, etc...

Avaluació

Per tal de valorar els progressos de l'alumnat i fer-ne un bon seguiment continuat, utilitzarem els instruments i activitats d'avaluació següents: 

1.-Es valorarà l'actitud, el comportament, el grau d'interès, la puntualitat i l'assistència a classe. Convindrà justificar puntualment les faltes d'assistència. L’acumulació de faltes d’assistència i de retards podrà comportar una disminució de la nota.

2.-Es tindrà en compte la presentació, amb regularitat, de les feines assignades, tant si són exercicis de classe, com activitats realitzades fora de l'aula (excursions, visita a exposicions, conferències...). 

3.-Es valorarà la resposta a preguntes que es formulin a classe i la seva participació en els temes que es tractin i activitats que es proposin. 

4.-Es realitzaran, com a mínim, dos exàmens dels continguts per avaluació. El valor donat als exàmens que es realitzin per trimestre serà del 80% de la nota d'avaluació (per fer mitjana farà falta un mínim de 3,5 punts a l'examen), mentre que el 20% restant correspondrà a les activitats de seguiment indicades.

5.-En cada avaluació, la nota serà la mitjana aritmètica de totes les qualificacions que s’hagin recollit. Excepte en els casos de recuperació, en què l’alumne aspirarà com a màxim a un 5 (Suficient). D’aquesta manera es premia l’esforç continuat realitzat en el dia a dia. L’arrodoniment de la nota a l’alça o a la baixa queda a criteri del professor en funció del progrés de l’alumne.