Aigua dolça / Aigua salada

Aigua dolça / Aigua salada

Àrees implicades:

Tecnologies

Objectiu:

  • Comprovar, experimentalment, quina mostra d’aigua d’entre vàries, és la més salada i quinaés la menys (potable).

Material: 

  • 3 gots de plàstic (amb les mostres dels tipus d’aigua: AIGUA 1, AIGUA 2, AIGUA 3)
  • Gots petits d’aigua (tipus “chupito”, per oferir les mostres a tastar als participants)
  • Aigua potable
  • Sal
  • Cullera de plàstic.

Descripció:

 

El mesurador acústic de salinitat consisteix en un circuit de corrent continu amb 3 piles de botó tipus AG3 o LR41 (connectades en sèrie per obtenir un voltatge de 4,5 V), un brunzidor c.c. que funciona entre 3V i 12 V i dues sondes fetes amb fil de coure i recobertes d’estany.

 

Aquest brunzidor té la particularitat d’anar variant la potència i la freqüència de resposta acústica en funció del voltatge o corrent rebut. En aquest cas l’experiència serà per comparació (a priori no saben com funciona el detector de salinitat ni com fa les mesures corresponents): un/a dels assistents, sempre voluntari/a, tastarà els tres tipus d’aigua que disposem per fer aquesta prova: AIGUA 1 (potable), AIGUA 2 (salinitat mitja), AIGUA 3 (alta concentració de sal); per evitar tests erronis de les papil·les gustatives, l’alumne-profe sempre oferirà l’aigua dolça primer, després l’aigua salada de menys concentració i per últim la de major salinitat.

 

A continuació el/la participant comprovarà, agafant el mesurador de salinitat, en quin cas es produeix el so més fort-agut i en quin cas el més fluix-greu (en realitat, menys agut). D’aquesta manera ja podrà utilitzar el mesurador de salinitat per poder realitzar altres tests: es tindran altres mostres preparades perquè pugui verificar l’assoliment del seu aprenentatge.

 

Les preguntes a contestar en aquest cas són: quina és l’aigua més salada? I la menys? Per què?